La nova convocatòria d’ajuts de la Generalitat reconeix la necessitat d’incentivar les captures, però des de la Representació Territorial de Lleida considerem que encara cal avançar perquè el sistema respongui a la realitat del territori.
La sobrepoblació de senglar és un problema que afecta directament el món rural. Els danys als conreus, els riscos associats a la presència d’aquests animals i la necessitat de prevenir problemes sanitaris han convertit la gestió de les poblacions de senglar en un repte que requereix actuacions constants i coordinades.
En aquest context, la Generalitat ha obert una nova convocatòria d’ajuts destinada a fomentar les captures de senglar i la comercialització de la seva carn. El termini per presentar les sol·licituds és del 15 al 29 de setembre de 2026. La convocatòria inclou diferents línies de suport per a societats i associacions de caçadors, captures, transport i gestió de la carn de caça.
Entre les mesures previstes, l’ajut per captura arriba als 70 euros per senglar en determinades zones afectades per les restriccions derivades de la pesta porcina africana, mentre que en la resta dels supòsits previstos és de 35 euros per exemplar, amb un mínim de 40 captures fora de les zones afectades. També es contempla un ajut de 5 euros per senglar transportat fins als punts logístics o establiments de manipulació de carn de caça.
Des de la Representació Territorial de Lleida de la Federació Catalana de Caça valorem positivament que l’Administració reconegui la necessitat de donar suport a les societats i als caçadors que participen activament en aquesta tasca. La realitat del territori demostra que els caçadors són una peça necessària per fer possible el control de les poblacions de fauna cinegètica, i aquest paper ha de tenir un reconeixement proporcional a la responsabilitat que assumeixen.
Ara bé, cal anar més enllà.
Com ha assenyalat el president de la Representació Territorial de Lleida, Ramon Mayench, els caçadors han de fer front a una activitat que comporta desplaçaments, organització, equipament i, en molts casos, una important dedicació de temps. Per això, considerem necessari continuar revisant els mecanismes de suport perquè els ajuts siguin realment útils i facilitin que les societats puguin mantenir aquesta activitat durant tota la temporada.
En aquest sentit, també reclamem que la gestió d’altres espècies que poden generar danys al territori, com el cabirol, rebi el suport necessari, especialment quan les captures han d’anar acompanyades de sistemes de control, identificació i gestió administrativa.
La qüestió de fons és clara: si la societat necessita que es redueixin determinades poblacions de fauna, també ha de garantir les eines perquè les persones que duen a terme aquesta feina puguin fer-la de manera efectiva i sostenible.
La caça responsable no és una activitat al marge de la gestió del territori. És una de les eines que l’Administració ja utilitza per afrontar problemes de sobrepoblació i reduir-ne els impactes. La mateixa convocatòria de la Generalitat estableix com a objectiu fomentar les captures per disminuir la densitat de senglar i els seus impactes, així com facilitar l’entrada de la carn de caça al circuit de comercialització.
Per això, des de la Representació Territorial de Lleida continuarem defensant els caçadors i les societats de caçadors, reclamant els recursos necessaris i treballant perquè el seu paper en la gestió del territori sigui reconegut.
Perquè quan parlem de controlar la fauna, prevenir danys i protegir el món rural, també parlem de les persones que cada dia són al territori i fan possible aquesta gestió.
